Sobre la felicitat (2):
Feliços en teoria i a la pràctica

Tothom vol ser feliç. És una aspiració molt humana i natural, però el que no podem pas fer és dir que volem ser feliços i després amargar-nos per un no res i amargar tothom al nostre voltant.

Això no lliga, de cap manera, però veiem que passa sovint. És un fet incontestable que ningú no ens ha ensenyat mai a ser feliços i que la immensa majoria de les persones en edat adulta no en sabem gaire. Això què vol dir? Que val la pena que n'aprenguem.

Aprendre'n vol dir observar les nostres experiències i les d'altres persones que tinguem a prop, i vol dir reflexionar, dedicar-hi temps, lectures, converses... 

I, sobretot, que les nostres conviccions, siguin les que siguin, es vegin reflectides en la nostra vida diària: en les opinions, l'estat d'ànim, les actituds de fons... Que el que afirmem en teoria ho visquem a la pràctica. No fos cas que fóssim capaços de donar llargues conferències sobre la felicitat i, en canvi, no la sabéssim viure d'alguna manera cada dia.