Tots som únics



És com si, després d'haver fet cadascú, el terrisser hagués trencat i llençat el motllo que acabava de fer servir.

Per sort som únics. No solament quatre privilegiats. Tots. Per què ens entestem a comparar-nos, doncs? "Hauries de fer com el teu cosí"... "Veus? El dia que siguis com aquella aniràs bé"...

Quan comparem, sempre hi ha algú que queda en mal lloc, malparat o rebaixat. "Si fossis com el teu germà gran, ja sabries fer"... Malament rai! Les tenim tan interioritzades, les comparacions de què hem estat víctimes, que ens poden arribar a molestar de grans i tot.

M'agrada, a mi, que em comparin? No gens. Doncs segur que als altres tampoc no els agrada (si no, feu una enquesta...). Per tant, ja sé què he d'escombrar del meu fer i dir: les comparacions. Si miro cadascú com el que és: una persona única, les comparacions ja no em seran possibles.