Només tenim el que donem

Fa molts anys, no recordo pas com, va venir a mi una frase contundent de no sé qui que em va impactar molt: "Només tenim el que donem".

Les meves experiències corroboren el que diu la frase i continuo considerant que és una veritat com una casa de pagès.

Aquesta és una de les moltes paradoxes de la vida. Sovint donar és tenir, guanyar és perdre, perdre és guanyar, buidar-se és omplir-se, fer-se petit és realment créixer... Això no s'aprèn en els estudis, sinó en l'experiència viscuda i reflexionada.

Donar és essencial en la vida. Donar és comunicar, oferir-se, ajudar, acompanyar, compartir, facilitar... Quan dono és quan sóc més, quan em construeixo, quan em realitzo, com dèiem fa uns quants anys, quan sóc més persona. Podem afirmar que donar fa feliç: el més beneficiat per l'acció de donar no és el qui rep, sinó el mateix que dóna.