Més descobriments... (2)

Durant les set setmanes de confinament total hem viscut algunes situacions que no havíem experimentat mai: això d'estar confinats, per exemple, o treballar des de casa, o sentir el gruix del silenci del carrer, sense ni una ànima...

He descobert que tenim capacitat d'adaptar-nos gairebé a tot: que ho puguem fer només depèn de la nostra actitud i de si realment ho volem. Quan de debò desitgem una cosa, sabem posar tots els mitjans necessaris per a obtenir-la.

Darwin afirmava que en l'adversitat no sobrevivien ni els que eren més intel·ligents ni els que eren més forts, sinó els que sabien adaptar-se més. Adaptar-se comporta veure la situació tal com és i acceptar-la. Dir-ho és ràpid i fàcil; viure-ho no és ni una cosa ni l'altra.

Cada dia tenim un munt d'ocasions per a entrenar-nos a acceptar, per a aprendre a adaptar-nos a tots els condicionaments que la vida ens presenta. No ens cal anar enlloc per a aprendre'n; el màster el podem fer a casa, sense ni matricular-nos ni pagar res, tant els dies feiners com els festius... Al llarg de la vida en collirem molt bons fruits.

Alguns descobriments interessants

Ja sabeu que no em refereixo pas al descobriment de la roda ni de l'electricitat, ni de res que s'hi assembli, sinó a aquells descobriments que tots hem pogut fer al llarg del temps de confinament i de la tornada escalonada a la vida normal.

Descobrir no és inventar. Quan descobrim una cosa és que, en un moment donat i gràcies a una determinada circumstància, ens hem adonat que hi era. No és que hàgim aconseguit que hi fos, sinó que finalment hem vist que hi era, potser ja des de sempre. 

Una de les coses interessants que segurament tots hem descobert és que no controlem gairebé res. Hem vist com els nostres plans se n'anaven a l'aigua en un tancar i obrir d'ulls. Abans de la irrupció de la Covid-19 era exactament igual, però no ens hi fixàvem. Ara ho hem tastat, forma part de la nostra experiència i farem santament d'assumir-ho, tenir-ho present i viure-ho amb tranquil·litat. 

La nostra sensació de seguretat era només això: una sensació. Descobrir això ja és motiu de fer festa i celebrar-ho, perquè hem desfet un engany. El repte avui continua sent per a tots viure de debò i amb tot el sentit; no pas aparentar una seguretat que no existeix.

Fer balanç (2)

Com he gestionat les set llargues setmanes de total confinament? I les diverses fases de retorn a la vida normal? Quins objectius m'he plantejat? Quins recursos he fet servir? Què n'he tret? Quins descobriments he fet?


En tota experiència viscuda hi ha una actitud de fons, una posició que volem mantenir conscientment. Quina ha estat o és la meva actitud de fons? Positiva o negativa? A prop meu n'he vist de tota mena: des de la persona instal·lada en la queixa, fins a la que s'ocupava amb diligència i esforç a adaptar-se a les noves circumstàncies...

El fet de plantejar-se un objectiu em sembla molt interessant, per a aconseguir viure aprofitant el temps, sense caure en la deixadesa i el desordre, sí, i també per una qüestió més "metodològica": si no em plantejo un objectiu, com podré després valorar com me n'he sortit? En el meu entorn he vist diferents objectius plantejats: endreçar la casa, mantenir-se en forma, centrar-se en el moment present, ajudar els altres, sobretot mirant de fer companyia als qui estan sols, posar-se al dia en coses endarrerides...

Quan hi ha un objectiu marcat, ja és més fàcil veure quins recursos podem fer servir. Entre els que tenim a dins i els que ens aporten els altres, n'hi ha una infinitat. La mateixa experiència dels altres ens ajuda a créixer ben de pressa, perquè sovint ens estalvia marrades o camins que no duen enlloc.