Viure també és lluitar

Lluitar no es refereix pas a anar a bufetades ni a calbots. Lluitar vol dir no voler benes als ulls, dedicar-se a alguna cosa que creus que val la pena, treballar-hi intensament, sense excuses i sense fer-se enrere quan no t'aplaudeixen.


Les coses no van sempre com una seda, tal com havíem previst. Ningú amb dos dits de front no pot pensar el contrari, ni esperar que el camí de la vida sigui sempre planer o de baixada.

Per això ens cal saber lluitar amb fortalesa. Sabent amb lucidesa que el sistema ens vol esllanguits, estomacats i amb el cap ben emboirat, perquè només li interessen els calerons de la nostra butxaca i que deleguem en ell la facultat personal de pensar amb llibertat.

Per aconseguir els seus propòsits el sistema utilitza sempre el mateix: la propaganda, la desinformació interessada i, sobretot, la munió de babaus i curts que s'han deixat enlluernar, i l'encara més reprovable ramat de pocavergonyes i bandarres que pretenen arrossegar més babaus i aprofitar-se'n. ¿Us sona una mica aquesta descripció tan descarnada?

Una moda que es manté?

Jo era petita i ja sentia dir al meu pare, amb convicció i un punt de sarcasme: "És moda ser estúpid". Segons el diccionari, ser estúpid vol dir ser curt i, sobretot, molestar o irritar per falta d'oportunitat, discreció, o per presumpció...


D'això que he dit ja fa molts anys, però obrar amb poc senderi, gastar molts fums i afartar els altres per manca d'oportunitat o de discreció continua sent de rabiosa actualitat. Per això és pertinent preguntar-se si ser estúpid és una moda permanent...

¿Us imagineu una senyora que sempre es mareja per no res i no se li acut res més que apuntar-se a un viatge en veler que dura vint dies? És un cas real, viscut, indiscutible.

Vaig llegir una afirmació atribuïda a Einstein, que deia més o menys: "En el món hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana; però de la primera no n'estic ben segur".

És evident que urgeix recuperar la sensatesa!