Bons propòsits per a viure de veritat

26. Riure

Riure és una gran cosa:

fa que la vida sigui més lleugera, més plaent.

Riure anima, comunica alegria, desencarcara,

foragita la por, espolsa les cabòries, enforteix l'ànim...

Una persona que riu sovint no és necessàriament una irresponsable o una beneita, que tot s'ho pren a la fresca; també pot ser una persona «sàvia» que, aprofundint, ha trobat un fonament ferm per a la seva vida i ha descobert, per analogia, que no cal patir més del compte, que tot s'acabarà bé, com afirmava Juliana de Norwich. I, no és una gran alegria, això? Riure denota també generositat, ganes de comunicar i compartir les coses bones de la vida.

En el món hi ha moltes menes de sentit de l'humor, perquè això va molt lligat a la cultura, però jo em refereixo sobretot a aquella mena d'intel·ligència peculiar que sap copsar la part còmica de tot i celebrar-la. Aquesta percepció acostuma a ser lleugera i ràpida, com una pirueta, genera sovint alguna agudesa verbal i esclata en una rialla fresca i encomanadissa. Seria interessant estudiar si les persones rialleres de mena no són precisament les que menys necessiten fer festetes d'aquestes que s'estilen entre molta gent que generalment es mor de fàstic, en què s'aixeca molt el colze, s'aguanta molt de soroll i es paguen bastants diners, encara que no els valguin.

La bona manera de riure, evidentment, exclou la burla, una baixesa com una altra, que sempre deixa víctimes, perquè menysté o banalitza persones o col·lectius. La burla no té res a veure amb l'alegria ni amb el sentit de la comicitat; em sembla que és simplement expressió i exercici de maldat, una maldat que pot prendre moltes formes i molt variades, però que no pot donar mai cap categoria a la persona que la cultiva i en fa ús.

 

Bons propòsits per a viure de veritat

25. Recomençar

No hi ha res que s'aconsegueixi en un tancar i obrir d'ulls,

ni d'una vegada per totes. 

Cal tornar-hi i tornar-hi les vegades que calgui,

i un dia o altre reconeixerem

el nostre fènix interior.

Dins la persona humana hi ha una capacitat sorprenent, desconcertant, però que hem de reconèixer com a molt important, necessària i fins i tot imprescindible: la de recomençar sempre, és a dir, tantes vegades com faci falta. Tornar a començar després d'una crisi, d'una dificultat, d'una etapa d'especial apatia... En tots els àmbits de la vida: espiritual, intel·lectual, emocional, de relació, de treball... El gran problema és que molt poques persones en són conscients. Llavors és molt difícil fer servir un recurs que desconeixes, que no saps ni que existeixi ni que el tens a dins...

El desànim, que més o menys sovint un dia ens abat i ens talla les ales fins a fer-nos perdre gairebé del tot la força per a viure, si més no amb un mínim de sentit i d'alegria, és una realitat indiscutible. També ho és que normalment aconseguim de mantenir-lo a ratlla durant força temps, gràcies a Déu, i que podem experimentar una estabilitat deliciosa. Encara que sembli un fenomen inexplicable, també experimentem el fet de recuperar l'ànim en un moment determinat, de sentir tot d'una un nou impuls, una nova energia a dintre que ens permet tornar-nos a posar a to i ser capaços de superar de cop una llarga apatia, modificar amb coratge una mala situació, capgirar la grisor i la monotonia, el replegament, gràcies a una veritable il·luminació interior, en coratge per a dur a terme el que veiem convenient...

Constatar que tenim capacitat de reaccionar, de vèncer inèrcies malsanes que no ens condueixen enlloc, ens descobreix un munt sorprenent de possibilitats i ens obre un horitzó d'esperança: no estem condemnats a l'apatia i a la indiferència. Hi ha sortida! Val la pena cercar-la, doncs, ni que sigui a les palpentes. Així un bon dia arribarem a reconèixer amb alegria el propi fènix, un fènix mansoi, casolà i eixerit, que teníem a dins sense saber-ho.

Bons propòsits per a viure de veritat

24. Mantenir 

una actitud positiva

Mantenir una actitud positiva no té res a veure

amb ser optimista, ni ser de la broma,

ni ser un il·lús o un bajanet...

I necessita molt de coratge i molta lucidesa.

Segur que no tothom podrà fer-ho al cent per cent, però sí que tots ho sabrem fer una mica o un bon tros i hauríem de mirar de fer-ho, encara que no ens vegem amb cor d'arribar al màxim. Sovint el problema és exactament aquest: la falsa i absurda llei del tot o res, que a la pràctica ens fa decantar sempre més aviat cap al "res", i tan cofois, com si haguéssim quedat com uns senyors.

Com tot és qüestió de treballar-ho una mica, pensar-ho una vegada i una altra, i anar-hi entrant a poc a poc. Què és una actitud positiva? Una actitud que busca sempre la millora en tot, començant per dins d'un mateix, tenint present que tots plegats som humans, és a dir, imperfectes, limitats, una mica incongruents ja per naturalesa. Sense somiar truites, decantar-se en tota ocasió per sumar i no per restar. I decantar-s'hi encara que les circumstàncies no siguin gaire propícies. Per això l'actitud positiva s'ha de mantenir, perquè no es manté sola. A vegades al voltant nostre hi ha situacions que no són pas gaire falagueres —s'ha de reconèixer— i les relacions amb els altres poden presentar una gran complexitat. Per això afirmava que necessita lucidesa i coratge...

No totes les persones que tractaré tenen un bon caràcter, ni són plenament madures, ni potser saben mantenir elles mateixes dintre seu una actitud positiva... Ni tots els ambients on em trobaré seran sempre idíl·lics..., també en trobaré d'una mica enrarits. Per això no em bastarà tenir una actitud positiva, sinó que em caldrà mantenir-la, amb esforç i dedicació. Mantenir una actitud positiva serà no jutjar l'altre, sinó mirar de comprendre'l; donar segones oportunitats, tal com m'agrada que me les donin a mi; no perdre la calma enmig dels guirigalls; no tirar més llenya al foc; no pensar mai que l'altre no val per a res ni fer-li la creu; reconèixer senzillament les meves fallades; deixar sempre la porta oberta... Tot un desafiament! Dit així a tots ens sembla que no hi podrem arribar mai, però el millor que podem fer és anar decididament en aquesta direcció i fer tot el que puguem sense desanimar-nos.

                                                       

Bons propòsits per a viure de veritat

23. Augmentar la sostenibilitat

i rebaixar el consum  

No té cap sentit que els humans

visquem d'esquena a la Terra, el planeta blau.

Seria tan estúpid com tallar la branca

on tinguéssim el niu, si fóssim ocells.

Necessitem aire per a respirar, un terra ferm on trepitjar, perquè no podem pas estar sempre en remull, un terreny fèrtil que ens doni aliments, i l'aigua, que ho vivifica tot. I, malgrat tot això, que és indiscutible, encara no sabem ser agraïts amb la Terra i comportar-nos d'acord amb les seves lleis.

Ben poques àrees hi ha que necessitin un canvi de mentalitat i unes accions tan contundents com les que necessita l'àmbit de la sostenibilitat. I no podem ja perdre més temps, si no hi volem perdre bous i esquelles, és a dir, la nostra carcanada i la dels que vindran després de nosaltres.

¿Ens adonem de tot el que comporta això d'augmentar la sostenibilitat i rebaixar el consum? Pensem-hi. Hi ha molts àmbits: suprimir sense excuses tots els articles d'un sol ús; revisar els costums de compres, regals, etc.; replantejar tot el que fa referència als residus (menys compres comporta menys residus; tot el que puguem, comprem-ho a granel; en els productes envasats que considerem imprescindibles, triem l'envàs més fàcil de reciclar o si més no més gros; reaprofitem tots els envasos que puguem; i finalment, no caldria ni dir-ho, destriem sense mandra i llencem cada residu al seu contenidor...). No com fan encara molts veïns sense vergonya, que ho llencen tot barrejat, mostrant un civisme tan escarransit com la seva sensibilitat ambiental.