Una cosa és una opció
i una altra, un dret

Aquesta distinció tan senzilla és imprescindible per a viure amb sentit, amb senderi, amb una certa objectivitat i dignitat. Si no distingíssim fàcilment una cosa de l'altra, malament rai: podria sortir de nosaltres qualsevol cosa i poc de bo.

Totes les opcions són igualment legítimes i respectables. I això val per a tot: l'esport, la política, el vestir i el menjar, la manera de distreure's... La meva àvia, que sabia molts refranys, tant en català com en castellà, en deia un de molt il·lustratiu del que afirmo: "Contra gustos nadie discuta, que por ser de gusto basta que guste". O aquest altre: "Contra gustos no hi ha res escrit". 

Podem triar seguir una opció o bé una altra, podem argumentar el que ens sembli sobre cada una de les opcions que es poden arribar a prendre. Una infinitat. Si bé és recomanable mantenir una actitud sempre respectuosa, perquè totes les opcions són legítimes, tant si les compartim com si no.

Ara bé, una altra cosa molt diferent és un dret, tot i que anem a parar sempre a la mateixa actitud: el respecte. Un dret no és opcional, no és un gust subjectiu, una cosa que jo pugui tractar de la manera que em sembli... Un dret està sempre vinculat a una persona, "és" d'algú. I s'ha de respectar sempre. Només faltaria! Veure clara aquesta senzilla distinció ens assegura evitar moltes arbitrarietats i no caure en la barbàrie més matussera i casposa.

Alerta amb els sofismes!

Alguns diran: "els soquè?" Però, tranquils, que el diccionari està sempre a punt per a ajudar-nos. Diu que un sofisma és un "argument capciós (és a dir, fet amb astúcia per enganyar) (...), que fa passar com a veritat el que és fals".

Si volem aprendre a viure de debò, saber destriar el que és veritat i el que és una enganyifa no és pas una qüestió menor. Ja està bé, molt bé, no ser malpensat ni suspicaç, però tampoc no es tracta, com diem popularment, d'anar amb el lliri a la mà. Una cosa molt bona és tenir bona fe i una altra de molt diferent és fer l'idiota.

Avui dia que ens arriba tanta informació (una autèntica allau) se'ns fa més necessari que mai estar alerta i saber qui hi ha darrere de cada capçalera, emissora o canal. Comparant notícies de coses que hem presenciat ens anirem fent una idea força exacta del grau d'objectivitat de cadascú, i sabrem a qui podem fer cas i a qui no.

Hi ha un sofisma que ja fa molts anys que ronda: quan procures viure sòbriament (sigui per necessitat, per filosofia o per franciscanisme, que també és legítim!) sempre hi ha alguna veu que invoca la necessitat d'anteposar la viabilitat del sistema econòmic a la meva llibertat. Com si jo tingués l'obligació moral d'apuntalar un sistema econòmic que ningú no m'ha consultat si era del meu grat, si em semblava prou just i humanitzador.

Últimament n'he ensumat un altre: he sentit parlar de concòrdia i d'unitat (que sona molt bé, la veritat), quan corresponia parlar de respecte a un dret concret. Poso un exemple que em sembla molt clar. Si un ciclista no respecta el semàfor vermell i envesteix un pobre vianant, oi que no pertoca d'esgrimir l'argument que tothom acostuma a tenir una part de raó? Doncs això. Ull viu!