Elogi de l'ordre

No sabria elogiar un ordre ensopit, encotillat i encotillador, castrador de tota creativitat i d'iniciatives pròpies..., però sí que vull fer l'elogi d'aquell ordre que ens descansa i ens torna a centrar després d'un temps una mica sobrepassat.

Un moment concret en què necessitem i apreciem molt l'ordre és tot just després de les vacances. Viure bé les vacances comporta sovint fer activitats diferents, seguir un altre horari, tenir un altre ritme, fer el que no et pots permetre durant el curs, etc. I ben bé que ens va.

Però arriba un moment que ja en tens prou. Quin gran descans ens proporciona, llavors, retornar a l'ordre de la normalitat! És com aquell que corre una bona distància esbufegant i quan arriba al seu objectiu pot deixar de fer aquell esforç afegit i, finalment, recuperar una respiració ritmada i tranquil·la.

El nostre cos, sobretot amb el ritme cardíac i respiratori,  ens ensenya a apreciar l'ordre i a buscar-lo com a necessari i benèfic. No podem anar sempre esbufegant, volent fer tres coses alhora i estar a diversos llocs al mateix temps... Ens cal saber tornar a l'ordre cada cop que rondem el caos.