Alerta amb els sofismes!

Alguns diran: "els soquè?" Però, tranquils, que el diccionari està sempre a punt per a ajudar-nos. Diu que un sofisma és un "argument capciós (és a dir, fet amb astúcia per enganyar) (...), que fa passar com a veritat el que és fals".

Si volem aprendre a viure de debò, saber destriar el que és veritat i el que és una enganyifa no és pas una qüestió menor. Ja està bé, molt bé, no ser malpensat ni suspicaç, però tampoc no es tracta, com diem popularment, d'anar amb el lliri a la mà. Una cosa molt bona és tenir bona fe i una altra de molt diferent és fer l'idiota.

Avui dia que ens arriba tanta informació (una autèntica allau) se'ns fa més necessari que mai estar alerta i saber qui hi ha darrere de cada capçalera, emissora o canal. Comparant notícies de coses que hem presenciat ens anirem fent una idea força exacta del grau d'objectivitat de cadascú, i sabrem a qui podem fer cas i a qui no.

Hi ha un sofisma que ja fa molts anys que ronda: quan procures viure sòbriament (sigui per necessitat, per filosofia o per franciscanisme, que també és legítim!) sempre hi ha alguna veu que invoca la necessitat d'anteposar la viabilitat del sistema econòmic a la meva llibertat. Com si jo tingués l'obligació moral d'apuntalar un sistema econòmic que ningú no m'ha consultat si era del meu grat, si em semblava prou just i humanitzador.

Últimament n'he ensumat un altre: he sentit parlar de concòrdia i d'unitat (que sona molt bé, la veritat), quan corresponia parlar de respecte a un dret concret. Poso un exemple que em sembla molt clar. Si un ciclista no respecta el semàfor vermell i envesteix un pobre vianant, oi que no pertoca d'esgrimir l'argument que tothom acostuma a tenir una part de raó? Doncs això. Ull viu!