Aprendre a ser més clarividents

Caldrà que ens apliquem a treballar molts aspectes que ens emboliquen la troca i ens aboquen a la confusió. Alerta amb els sofismes, els prejudicis, el partidisme, les fílies i fòbies, les simplificacions i també les exageracions, qualsevol partit pres...


Cada dia llegim i sentim informacions de tots colors, també en les circumstàncies tan extraordinàries que acabem de viure (els atemptats terroristes al nostre país). Evidentment, el rebuig més decidit i total a aquesta mena d'actes; només faltaria! Però em sembla que això és tan clar ("el que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú"), que ja no cal ni clarividència perquè salti a la vista.

El que em preocupa més, en un cert sentit (enteneu-me bé), no és tant que els malfactors cometin actes abominables, cosa que tots podem esperar ("qui t'ha d'emmascarar sinó una paella?"), sinó que cometin accions censurables els que teòricament consten com a gent de bé o que tenen l'obligació de ser-ho. No sé si m'explico prou clarament... Aquí hi veig tant el miserable que aprofita l'enrenou i la confusió dels atemptats per a rampinyar tants pernils com pot, com el mandatari que no ha fet res de res i que quan finalment arriba procura, sobretot, fer-se notar; o aquell reietó que pressiona perquè li facin fotos quan visita els ferits (interès per l'altre o per la pròpia imatge?), sense deixar de mantenir una més que sospitosa connivència (llegiu-hi venda d'armes i diversos negociets...) amb els països que financen els malfactors que han fet aquests ferits...

En voleu una de més grossa? Doncs aquí la teniu: els manaies que han mantingut i mantenen apartats els mossos d'esquadra de l'Europol, o han interceptat avisos concrets d'alerta d'atemptat i després corren a fer compareixences a la premsa i s'omplen la boca de paraules que sonen molt bé, com ara "unitat" i "col·laboració"... 

Estic ben convençuda que és aquí on fa falta d'una manera molt especial exercitar la clarividència, per no acabar com tants combregant amb rodes de molí. Jo no puc evitar que alguns cometin actes impropis de persones honestes, però no em vull doblegar a veure-ho bé, com si fos normal. Matisar és necessari, però el que és admirable no es pot confondre mai amb el que és fastigós.