Bons propòsits per a viure de veritat

24. Mantenir 

una actitud positiva

Mantenir una actitud positiva no té res a veure

amb ser optimista, ni ser de la broma,

ni ser un il·lús o un bajanet...

I necessita molt de coratge i molta lucidesa.

Segur que no tothom podrà fer-ho al cent per cent, però sí que tots ho sabrem fer una mica o un bon tros i hauríem de mirar de fer-ho, encara que no ens vegem amb cor d'arribar al màxim. Sovint el problema és exactament aquest: la falsa i absurda llei del tot o res, que a la pràctica ens fa decantar sempre més aviat cap al "res", i tan cofois, com si haguéssim quedat com uns senyors.

Com tot és qüestió de treballar-ho una mica, pensar-ho una vegada i una altra, i anar-hi entrant a poc a poc. Què és una actitud positiva? Una actitud que busca sempre la millora en tot, començant per dins d'un mateix, tenint present que tots plegats som humans, és a dir, imperfectes, limitats, una mica incongruents ja per naturalesa. Sense somiar truites, decantar-se en tota ocasió per sumar i no per restar. I decantar-s'hi encara que les circumstàncies no siguin gaire propícies. Per això l'actitud positiva s'ha de mantenir, perquè no es manté sola. A vegades al voltant nostre hi ha situacions que no són pas gaire falagueres —s'ha de reconèixer— i les relacions amb els altres poden presentar una gran complexitat. Per això afirmava que necessita lucidesa i coratge...

No totes les persones que tractaré tenen un bon caràcter, ni són plenament madures, ni potser saben mantenir elles mateixes dintre seu una actitud positiva... Ni tots els ambients on em trobaré seran sempre idíl·lics..., també en trobaré d'una mica enrarits. Per això no em bastarà tenir una actitud positiva, sinó que em caldrà mantenir-la, amb esforç i dedicació. Mantenir una actitud positiva serà no jutjar l'altre, sinó mirar de comprendre'l; donar segones oportunitats, tal com m'agrada que me les donin a mi; no perdre la calma enmig dels guirigalls; no tirar més llenya al foc; no pensar mai que l'altre no val per a res ni fer-li la creu; reconèixer senzillament les meves fallades; deixar sempre la porta oberta... Tot un desafiament! Dit així a tots ens sembla que no hi podrem arribar mai, però el millor que podem fer és anar decididament en aquesta direcció i fer tot el que puguem sense desanimar-nos.