Bons propòsits per a viure de veritat

26. Riure

Riure és una gran cosa:

fa que la vida sigui més lleugera, més plaent.

Riure anima, comunica alegria, desencarcara,

foragita la por, espolsa les cabòries, enforteix l'ànim...

Una persona que riu sovint no és necessàriament una irresponsable o una beneita, que tot s'ho pren a la fresca; també pot ser una persona «sàvia» que, aprofundint, ha trobat un fonament ferm per a la seva vida i ha descobert, per analogia, que no cal patir més del compte, que tot s'acabarà bé, com afirmava Juliana de Norwich. I, no és una gran alegria, això? Riure denota també generositat, ganes de comunicar i compartir les coses bones de la vida.

En el món hi ha moltes menes de sentit de l'humor, perquè això va molt lligat a la cultura, però jo em refereixo sobretot a aquella mena d'intel·ligència peculiar que sap copsar la part còmica de tot i celebrar-la. Aquesta percepció acostuma a ser lleugera i ràpida, com una pirueta, genera sovint alguna agudesa verbal i esclata en una rialla fresca i encomanadissa. Seria interessant estudiar si les persones rialleres de mena no són precisament les que menys necessiten fer festetes d'aquestes que s'estilen entre molta gent que generalment es mor de fàstic, en què s'aixeca molt el colze, s'aguanta molt de soroll i es paguen bastants diners, encara que no els valguin.

La bona manera de riure, evidentment, exclou la burla, una baixesa com una altra, que sempre deixa víctimes, perquè menysté o banalitza persones o col·lectius. La burla no té res a veure amb l'alegria ni amb el sentit de la comicitat; em sembla que és simplement expressió i exercici de maldat, una maldat que pot prendre moltes formes i molt variades, però que no pot donar mai cap categoria a la persona que la cultiva i en fa ús.