Bons propòsits per a viure de veritat

25. Recomençar

No hi ha res que s'aconsegueixi en un tancar i obrir d'ulls,

ni d'una vegada per totes. 

Cal tornar-hi i tornar-hi les vegades que calgui,

i un dia o altre reconeixerem

el nostre fènix interior.

Dins la persona humana hi ha una capacitat sorprenent, desconcertant, però que hem de reconèixer com a molt important, necessària i fins i tot imprescindible: la de recomençar sempre, és a dir, tantes vegades com faci falta. Tornar a començar després d'una crisi, d'una dificultat, d'una etapa d'especial apatia... En tots els àmbits de la vida: espiritual, intel·lectual, emocional, de relació, de treball... El gran problema és que molt poques persones en són conscients. Llavors és molt difícil fer servir un recurs que desconeixes, que no saps ni que existeixi ni que el tens a dins...

El desànim, que més o menys sovint un dia ens abat i ens talla les ales fins a fer-nos perdre gairebé del tot la força per a viure, si més no amb un mínim de sentit i d'alegria, és una realitat indiscutible. També ho és que normalment aconseguim de mantenir-lo a ratlla durant força temps, gràcies a Déu, i que podem experimentar una estabilitat deliciosa. Encara que sembli un fenomen inexplicable, també experimentem el fet de recuperar l'ànim en un moment determinat, de sentir tot d'una un nou impuls, una nova energia a dintre que ens permet tornar-nos a posar a to i ser capaços de superar de cop una llarga apatia, modificar amb coratge una mala situació, capgirar la grisor i la monotonia, el replegament, gràcies a una veritable il·luminació interior, en coratge per a dur a terme el que veiem convenient...

Constatar que tenim capacitat de reaccionar, de vèncer inèrcies malsanes que no ens condueixen enlloc, ens descobreix un munt sorprenent de possibilitats i ens obre un horitzó d'esperança: no estem condemnats a l'apatia i a la indiferència. Hi ha sortida! Val la pena cercar-la, doncs, ni que sigui a les palpentes. Així un bon dia arribarem a reconèixer amb alegria el propi fènix, un fènix mansoi, casolà i eixerit, que teníem a dins sense saber-ho.