Fer balanç (2)
Com he gestionat les set llargues setmanes de total confinament? I les diverses fases de retorn a la vida normal? Quins objectius m'he plantejat? Quins recursos he fet servir? Què n'he tret? Quins descobriments he fet?
En tota experiència viscuda hi ha una actitud de fons, una posició que volem mantenir conscientment. Quina ha estat o és la meva actitud de fons? Positiva o negativa? A prop meu n'he vist de tota mena: des de la persona instal·lada en la queixa, fins a la que s'ocupava amb diligència i esforç a adaptar-se a les noves circumstàncies...
El fet de plantejar-se un objectiu em sembla molt interessant, per a aconseguir viure aprofitant el temps, sense caure en la deixadesa i el desordre, sí, i també per una qüestió més "metodològica": si no em plantejo un objectiu, com podré després valorar com me n'he sortit? En el meu entorn he vist diferents objectius plantejats: endreçar la casa, mantenir-se en forma, centrar-se en el moment present, ajudar els altres, sobretot mirant de fer companyia als qui estan sols, posar-se al dia en coses endarrerides...
Quan hi ha un objectiu marcat, ja és més fàcil veure quins recursos podem fer servir. Entre els que tenim a dins i els que ens aporten els altres, n'hi ha una infinitat. La mateixa experiència dels altres ens ajuda a créixer ben de pressa, perquè sovint ens estalvia marrades o camins que no duen enlloc.
En tota experiència viscuda hi ha una actitud de fons, una posició que volem mantenir conscientment. Quina ha estat o és la meva actitud de fons? Positiva o negativa? A prop meu n'he vist de tota mena: des de la persona instal·lada en la queixa, fins a la que s'ocupava amb diligència i esforç a adaptar-se a les noves circumstàncies...
El fet de plantejar-se un objectiu em sembla molt interessant, per a aconseguir viure aprofitant el temps, sense caure en la deixadesa i el desordre, sí, i també per una qüestió més "metodològica": si no em plantejo un objectiu, com podré després valorar com me n'he sortit? En el meu entorn he vist diferents objectius plantejats: endreçar la casa, mantenir-se en forma, centrar-se en el moment present, ajudar els altres, sobretot mirant de fer companyia als qui estan sols, posar-se al dia en coses endarrerides...
Quan hi ha un objectiu marcat, ja és més fàcil veure quins recursos podem fer servir. Entre els que tenim a dins i els que ens aporten els altres, n'hi ha una infinitat. La mateixa experiència dels altres ens ajuda a créixer ben de pressa, perquè sovint ens estalvia marrades o camins que no duen enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada