A aquesta "senyora" que té tanta gent lligada com un tall rodó, convé vigilar-la de prop, saber de què es disfressa (a mi se'm disfressa sovint de prudència, de seny...), no fos cas que ens agafés les claus i decidís més que nosaltres...
La por és pròpia dels humans. El que no és tan propi dels humans és deixar que ens tingui atenallats i que ens faci anar com una baldufa.
El contrari de la por és la confiança. Més que lluitar aferrissadament per suprimir tot temor en la nostra vida, és aconsellable treballar la confiança. Enfortir-la, eixamplar-la, exercitar-la, tenir-ne, donar-ne al nostre voltant. Pocs treballs seran més profitosos que aquest...
Probablement, sempre tindré por d'alguna cosa. No hi fa res! Sobretot em convé tenir sempre un cert temor d'enganyar-me. Aquesta és l'única cosa que m'hauria de fer por! Així em mantindria amb atenció i la "senyora por" no m'agafaria mai les claus ni decidiria més que jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada