No pateixis!

És molt freqüent sentir algú que diu coses com ara: "Com em fa patir el meu fill!", o bé: "No podré deixar de patir fins que no tornis a ser a casa..." I encara ho és més que aquest algú sigui una dona.

Certament, podríem dir que això de patir és una programació eminentment femenina. 

Jo em pregunto: de què serveix, patir? Quin benefici produeix en l'altra persona? I en mi? L'experiència desmenteix rotundament que beneficiï ningú i em demostra que només serveix per a destrossar-me. Si encara mantinc una mica de lòg¡ca, estic en disposició d'afirmar que patir és una mala pràctica i que faré bé d'allunyar-me'n més de pressa que corrents.

Fa molts anys vaig llegir un llibre molt interessant i encara en recordo una frase: "He sofert desgràcies terribles que no han arribat mai a passar". Aquesta sola frase deixa al descobert que patir és una activitat estúpida: em fa mal sense beneficiar ningú i, a més, per uns fets que potser al final no es produiran.