Pensar... però bé

Si és una de les facultats que ens diferencien dels animalons, hem de concloure que pensar és important. Ara bé... la vida ens demostra que no totes les maneres de pensar van a l'hora.

Evidentment, no pensar és un defecte. Però pensar massa comença també a ser-ne un altre. Pensar és propi de ser persona: és obrir la ment a l'objectivitat, considerar-ho tot, mirar la realitat des de diversos punts de vista... Molt bé. Però donar voltes al cap ja no és ben bé pensar.

Molt sovint, quan començo a donar voltes i voltes, el que em passa és que augmenta la confusió dintre meu i les tres o quatre coses que em semblava veure clares ja no les hi veig. Això vol dir que m'he anat allunyant de l'objectivitat i m'he embarrancat en la subjectivitat més rotunda.

L'experiència, ¿no ens confirma això que afirmo? Quantes opcions no hem pres, sobretot si eren poc habituals o una mica generoses, després d'haver-les pensades, sí, però sense donar-hi més voltes... Si ens hi haguéssim trencat el cap, potser els arguments de la por ens haurien paralitzat.

Alerta, doncs, amb donar moltes voltes a les coses, no fos cas que en lloc d'aclarir res féssim un embull...