I, què és per a mi ser feliç?

Algun dia o altre m'he de fer una pregunta semblant i passar de definicions genèriques a la meva experiència. Per què he d'esperar més, doncs?

Això de ser feliç em sona una mica ampul·lós, la veritat. Potser perquè sóc conscient que la meva felicitat sempre està en construcció... Confesso que dintre meu no m'ho dic així, sinó d'una manera que em sembla més senzilla: què em dóna goig de debò?, què em fa més persona?, en què trobo sentit?

La qüestió del sentit per a mi és clau. Puc estar vivint una temporada molt còmoda, però que sento que no em fa créixer ni avançar gaire. Doncs aquesta temporada no em fa gaire feliç; en el fons sento que no em condueix enlloc.

'Sentit' em fa pensar en 'direcció'. I 'direcció' em fa pensar en una sortida. Qualsevol situació que té una sortida m'encara a la raó de ser de la vida.

Jo puc tastar el goig en qualsevol circumstància, encara que sigui plena de dificultats. I si jo puc, també pot tothom. La felicitat va molt més enllà del plaer i queda molt a prop del sentit.