Per què faig el que faig? El camp de les motivacions és molt gran i normalment en parlem d'una manera molt teòrica, tant, que no és estrany que una cosa sigui el que diem i una altra, el que ens motiva realment.
Que n'és, de fàcil, enganyar-se! A tots ens passa algun dia o altre... Però també és veritat que n'hi ha que sembla que hi trobin gust. Sovint he sentit dir, sobretot a professionals que tracten amb el públic, que la gent vol ser enganyada. Mirem tots plegats al voltant i potser hi estarem d'acord.
Quants n'hi ha que busquen escoltar allò que els agrada sentir, més que no pas allò que és cert. En molts espais de la nostra societat es cotitzen les aparences, i el que es procura sobretot és semblar. ¿Us sona, això dels assessors d'imatge? ¿No us sembla un ofici una mica curiós? Posats a fer, potser valdria més tenir un assessor de contingut, no fa?
Molt poca gent reconeix què la mou de debò, sobretot quan es tracta de sentiments negatius com ara la gelosia, l'esperit venjatiu, el racisme...
Les motivacions que ens mouen és un camp a observar molt atentament (més feina per a la cadira de pensar...). Ens coneixerem millor i aprendrem a parlar més d'acord amb la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada