La consciència de ser sempre uns aprenents ens fa bé. Ens ajuda a viure en la veritat, perquè és cert, i ens defensa de creure'ns qui sap què, enganyant-nos d'una manera lamentable.
Serem sempre uns aprenents en tot, i especialment en l'art de viure. Cada dia aprenem coses noves i redescobrim que estem a les beceroles... "Només sé que no sé res", deia el savi que ho era de debò. Aquesta modèstia realista ens permet no escatimar els esforços per convertir en vida el coneixement que anem adquirint.
Tant de bo la consciència de ser uns aprenents en tot se'ns torni actitud, una actitud senzilla, modesta, humil, sense encongiment ni prosopopeia.
Una cosa ens pot ajudar a treballar dins nostre amb moltes ganes aquesta actitud: pensar en la poca gràcia que ens fa veure en un altre aires doctorals, de suficiència, d'arrogància, de pedanteria...
Doncs això. En el fons, l'altre és un mirall per a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada