Tres bons consells

Els van donar en un enterrament, un moment especial perquè tots ens trobem en una situació bastant receptiva: ens hem hagut d'aturar forçosament i ens sentim colpits per la caducitat de la vida.

El primer era: viure. La forta impressió que produeix en tots veure que havíem oblidat que la vida tal com la coneixem és temporal i s'acaba, no pot tapar l'alegria de descobrir que encara hi sóc a temps, que, com a mínim jo, encara tinc una oportunitat. ¿Sabré viure intensament, després d'aquest llampec de consciència?

El segon era: deixar viure. Em sembla que això es podria traduir per respectar la llibertat de l'altre i no pretendre controlar ni ser un corcó per a ningú. Si no sé viure, em costarà molt més deixar viure algú a la meva vora... 

I el tercer: ajudar a viure. Si m'assec a la meva cadira de pensar, no em costarà gaire confeccionar la llista de les persones que des del bressol fins ara m'han ajudat a arribar a viure bastant de debò... Segur que serà llarga. Per què no constar en la llista d'algú altre?