L'aixada meva, per al meu hort
 

Cadascú té una vida per a viure: la seva. Tots tenim les eines per a cultivar el nostre propi hort. No el del veí. Però fàcilment sé què haurien de fer tots els altres i, en canvi, no veig gaire clar què he de fer jo...

A mi m'han confiat un hort: la meva vida amb les seves circumstàncies particulars. Tinc totes les eines necessàries per a treballar-lo: coneixement, temps, experiència, forces, capacitat d'aprendre més...

Jo he de cultivar el meu hort, és a dir, m'he d'ocupar del que és meu. La resta, millor que la deixi per a cadascú, sigui fill o filla, germà, amic, veí, veïna, sogra o el que sigui. No fos cas que, pensant en el que ha de fer aquest i aquell altre, el meu hort se'm convertís en un ermot lamentable...

Si em concentro treballant el meu hort, llavors podré mirar tranquil·lament l'hort del veí i n'aprendré molt. Mirar és com llegir un llibre interessant.