Vegetar, figurar i funcionar, tres camins equivocats

 

Són camins equivocats perquè no em porten a viure de debò. Veure aquestes maneres de fer en els altres, en una mesura o altra, no m'hauria de dur mai al judici i a la desqualificació, sinó ajudar-me a respondre la gran pregunta de sempre: "I jo, com estic d'això?".

Si vegeto, redueixo la meva existència al popular "mam, cac i non". Avui, com ahir, hi ha formes molt sofisticades de vegetar: consumir pel broc gros, contaminar sense miraments i evadir-se. Si vull viure autènticament, no em convé pas esllavissar-me per aquests terrenys tan fressats...

Si la meva vida es va centrant en l'aparença i se'm fa molt important figurar o aparentar, malament rai: deixaré de ser una persona autèntica i sincera, i la meva existència se m'anirà tornant una comèdia. Ja es veu clar que no és pas aquest camí el que em portarà a viure a fons.

Si només funciono, alerta!, vol dir que he deixat de viure. He deixat de ser jo per ser només el meu personatge. Aquest "funcionar" és perillós perquè va molt ben disfressat i es pot arribar a assemblar força a viure. A més, quan funciono quedo bastant bé, perquè el paper que represento és del gust de la gent i del moment: estar al cas de tot, a l'última, estar molt en forma, tenir-ho tot a la punta del dits, moure'm molt... Però, ai las!, l'eix se m'ha desplaçat del ser al fer.