Mirar els altres

Mirar els altres és com llegir un llibre interessant. Amb el benentès que sempre ens hi hem d'acostar descalços, perquè tota persona és terra sagrada.

Hi ha llibres molt interessants, que ens ajuden a créixer. Però també hi ha llibres sense pàgines: persones concretes que viuen amb un convenciment i un esforç de coherència que ens fan bé. No sempre estem d'acord amb tot el que fan o amb la seva manera de fer-ho, com és natural, però veure'ls viure ens és molt instructiu.

Uns ens ensenyen en positiu i uns altres en negatiu. Per exemple, el qui és molt alegre m'ensenya en positiu: em fa venir ganes d'encarar la vida com ell i de cultivar la joia cada dia. El qui és suspicaç, per contra, també m'ensenya; aquest en negatiu, perquè m'atipa tant la seva actitud que veig ben clar que així no vull ser, jo.

Tant l'un com l'altre mereixen la meva gratitud, perquè em fan un bon servei. O estic equivocada?