Acollir la vida tal com és (3):

Un regal

Abans d'obrir els ulls en aquest món ja he rebut el regal preciós de la vida, sense haver fet res que es pugui considerar un mèrit... Això és precisament un regal: un do gratuït.

Què és el millor de la vida? Sens dubte, la mateixa vida, el do fonamental, sense el qual no hi pot haver res: ni amor, ni amistat, ni fe, ni bellesa, ni entrega... Res.

Per què tenim tan poc despert el sentit de la gratuïtat, si ja des del començament tots hem rebut el regal totalment immerescut de la vida? Per què tanta gent pren la vida com si fos un dret adquirit? Un dret adquirit, la vida? No, un regal gratuït.

Si la vida és un regal gratuït, no té sentit que visquem carregats d'exigències, de protestes i de lamentacions, que en el fons són també una manera mal dissimulada de protestar... Si la vida és un do gratuït, l'única resposta lògica és l'agraïment. No un agraïment formal i momentani, sinó permanent, joiós, lúcid i constructiu.