Acollir la vida tal com és (2):
Un miracle

Ben mirat, és un autèntic miracle que cadascú de nosaltres hagi arribat a l'existència! Només un petit canvi en el lloc o en el temps, hauria portat al naixement d'una altra persona, però jo no hi seria...

Cadascú pot considerar en veritat la seva existència com un miracle. Si el meu avi no hagués hagut de fugir de la misèria del seu poble, no hauria conegut mai la meva àvia, no s'haurien casat i, si haguessin tingut fills, haurien estat uns altres..., però jo no existiria. Si la meva mare no s'hagués decidit a... Si la meva àvia... Si el meu besavi... Per què continuar?

Veure que la meva vida és un autèntic miracle em fa mirar cadascun dels altres amb uns ulls nous, amb la consciència que també tots ells són fruit del miracle de l'existència.

Si estic mitjanament bé, aquesta consciència em portarà a l'agraïment, una actitud humaníssima que neix en rebre un do gratuït i excepcional: la vida, el més gratuït i excepcional de tots els dons.