No estic sola o sol al món. Sóc una persona humana entre moltes altres. Per tant, per a mi i per als altres viure serà sempre donar i rebre.
Dues accions tan naturals i complementàries que formen el vaivé de la vida: donar, aportar, oferir-se amb generositat, i rebre, acollir, deixar fer..., amb obertura i senzillesa.
El nostre equilibri depèn sovint de fer ben fets aquests dos moviments essencials. Si descuido el moviment de mi als altres, la meva vida es torna estèril, queda tancada i deixa de tenir sentit. Si descuido el moviment dels altres a mi, la meva vida queda estreta i seca.
Em cal aprendre a donar sense ansietat, sense prepotència ni voluntarisme, tan espontàniament com una flor aromàtica fa bona olor. I a rebre amb naturalitat, obertura i senzillesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada