L'oportunitat
La vida, no és que sigui una oportunitat; és que és l'oportunitat. L'única que tinc per a la meva pròpia realització.
La meva vida tal com és, també amb ensopecs, conflictes, dificultats i deficiències, com la de tots, és per a mi l'oportunitat d'aprendre tot el que necessito saber, sobretot aprendre a fer i a ser. Tinc un temps per a experimentar, per a incorporar el meu ser al meu fer..., però no tinc pas tot el temps del món. I no sé quant em durarà.
Això, que és el que dóna gravetat a la vida dels humans, em demana molt més que no matar l'estona: em demana viure conscientment, aprofitar a fons l'oportunitat de realitzar-me, de viure de debò. No esperar que arribin unes conjuncions perfectes que no vindran mai per a fer un pas... Perquè les oportunitats són per a aprofitar-les. S'han de caçar al vol mentre les tenim a l'abast.
La pregunta que us brindo per a la cadira de pensar: Si la meva vida fos una escala (imagineu-la), què tindria més, esglaons o replans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada