Acceptar la realitat

L'acceptació és un veritable escull on s'encalla molta gent. Si de debò vull viure, he d'aprendre realment a acceptar. Exactament això.

No em serveix resignar-me, ni conformar-me, ni adaptar-me... Em cal acceptar el que vingui, amb el cap i el cor, havent abandonat prèviament definicions teòriques particulars del que hauria de ser, com i quan, que, curiosament, no coincideixen mai amb la realitat tal com és.

Segur que no és una assignatura optativa; no puc fer-ho o deixar-ho de fer: si no accepto, no visc. Puc vegetar, funcionar o fer servir qualsevol altre dels succedanis de viure, però viure viure no.

Hi ha persones que això ho troben molt gruixut, massa categòric, i s'enganyen amb tot l'esforç i la millor voluntat. Ja se sap que, d'arguments, n'hi ha per a tot..., però, alerta!, que l'engany d'avui conté en ell mateix la garrotada del demà.