Amics que ens ajuden a créixer

9. La humilitat

Veure les coses tal com són

i veure's un mateix tal com és:

vet aquí el fonament de tot.

La humilitat no és tractar-me com un drap brut ni pensar-me que ho soc. No. És simplement la veritat. Tots tenim punts forts i punts febles, zones lluminoses i zones fosques i, en resum, som més aviat poqueta cosa. ¿Qui, per ric i poderós que sigui, pot afegir a la seva vida ni que sigui un sol minut?

Benet de Núrsia (segles V-VI), la intel·ligència i el bon fer del qual han il·luminat molts segles, afirmava que la humilitat era el primer esglaó de l'escala de la virtut. Què significa, per a mi, aquesta afirmació? En primer lloc, que és el fonament, la base de tota bona actitud, que és sempre el punt per on hem de començar a treballar i, en segon lloc —alerta!—, ens avisa indirectament de quin és la principal amenaça per a les bones actituds en la vida de tots: l'orgull en totes les seves formes (tossuderia, fums, tancament, arrogància, urc, presumpció, classisme, altivesa...). I això en tots per definició. També en mi. Hi ha molta gent que no en vol ni sentir parlar, d'això. És per aquesta raó que tants sembla que tinguin un rei al cos. I mireu què diu diccionari de l'expressió 'tenir un rei al cos': «No admetre, algú, traves, limitacions, a la seva voluntat». Pregunteu a cuidadores de persones gran, normalment sempre dones, i veureu que molts dels avis patien del mateix mal: tenien un rei al cos. Fent una mica de broma podríem dir que eren «automonàrquics»!

Encara que a molts els vingui una mica costa amunt, em sembla que la humilitat no és pas una assignatura opcional, com si parléssim de llengües clàssiques, sinó una qüestió fonamental per a poder créixer i avançar. Com cultivar-la? No cal anar a Cambridge ni a Oxford per a fer-la créixer. Comencem per valorar-la i desitjar-la, i això es pot fer des de casa, sigui a Ripollet, a Matadepera o a Sant Pascasi d'Avall. És tan senzill i tan costós com aplicar-se a procurar no interrompre mai ningú, a admetre amb naturalitat qualsevol correcció, a saber estar en un segon pla, a callar i escoltar, a acceptar amb alegria tenir un paper secundari... Aquest mètode no ha estat encara aprovat oficialment, però sí que ha estat provat i amb molt bons resultats.

 

 

Amics que ens ajuden a créixer

8. La simplicitat

Afegir complexitat a les coses senzilles

no ens ajuda gaire a créixer.

El comú de la gent afirma sovint amb convicció que la vida és molt complicada; en canvi, molts que destaquen per la seva saviesa ho desmenteixen: la vida no és complicada; més aviat som nosaltres mateixos que la compliquem. A vegades pontificant sobre gairebé tot sense saber-ne gran cosa o res; o volent fer complir les nostres expectatives, per irracionals que siguin, en la realitat immediata; o volent-ho tenir tot sota control perquè «jo sí que sé com han d'anar les coses»...

Aquesta bona amiga, que massa pocs coneixen i tracten, ens ensenya a distingir en primer lloc l'essencial de cada cosa i a saber-ho destriar d'allò que és accessori: tota la resta. Si ens estimem i fem un dinar per trobar-nos i compartir, l'essencial és això: que ens estimem i ens trobem, no si les tovalles són brodades a mà o a màquina, si són d'una botiga molt exclusiva o d'una paradeta d'un mercat ambulant..., oi? Aquesta distinció l'haurem d'anar repetint sovint per a incorporar dins nostre la valoració del que és essencial en cada cosa.

Anava a dir que ens falta bastant per a arribar a acollir la simplicitat, però rectifico: no «ens falta», més aviat «ens sobra» bastant. Ens sobra xerrameca, urc, superficialitat, mandra, imposició, afany de notorietat, un bon tros del perímetre de l'ego, i por, molta por: por de perdre multitud de crosses en què ens anem apuntalant, por d'anar a fons, por d'obrir-nos, por de la veritat, por d'haver de canviar, por de la por que podem arribar a tenir... I per acabar una pregunta per a ajudar-nos a avançar cap a la simplicitat: Què és l'essencial de la meva vida? Que «la visqui», amb coherència amb el que crec, i que arribi a bon port. No que no em prenguin la cartera, que sempre tingui bona salut, que em surti de tot el que em proposi... Si, a més, no em prenen la cartera, tinc salut i puc fer coses interessants, fantàstic!, però l'essencial de la meva vida és que la visqui bé i arribi a bon port.