La vida és dinàmica

La vida canvia, es belluga, flueix com un riu, no és mai igual i no serà mai estàtica. Ens convé fer-nos-en càrrec, si és que volem aprendre a viure de debò.

La vida té unes etapes, en les quals no ens podem quedar. Primer som petits i la nostra missió és bàsicament aprendre. Després som joves, més o menys grans, i estem cridats a afirmar-nos. I després som grans i el que s'espera de nosaltres és una certa saviesa, construïda amb l'experiència i la reflexió.

A cada etapa hem d'aprendre a entrar-hi, a desplegar-nos-hi i a sortir-ne convenientment enriquits. Ningú no es pot quedar indefinidament en un punt, sense el risc de quedar-se interiorment dissecat. Poden ser imatges de la vida un riu que flueix, un viatge, una travessia a peu...

Tots hem conegut persones estàtiques, que veien l'existència com un retaule. La seva visió fixa de la vida anava de bracet amb la por de canviar, i aquest temor els portava a no prendre decisions necessàries o a fer coses estranyes: acoquinar-se pel pas del temps fins a no celebrar aniversaris; no deixar créixer els fills; veure la jubilació més com una amenaça que com una oportunitat... I, al darrer moment, no volien ni sabien morir.

Més val anar cultivant una visió dinàmica de la vida. Tal com és.