Acollir la vida tal com és (1):
Temporal
Primer necessitem conèixer la vida tal com és (amb el cap) per a després poder-la acollir realment (amb la voluntat i el cor). Aquest és un primer pas per a viure d'una manera raonable.
La vida en aquest planeta és temporal. Ho sabíem? En la nostra agenda no hi ha ningú del segle XIX, i encara menys del XVIII. Tota aquesta bona gent ja fa anys que han mort, perquè la vida dels humans no és tan llarga.
Admetre d'entrada la temporalitat de la vida humana ens ajuda a aprofitar més conscientment cada dia i també ens permet relacionar-nos millor amb el nostre futur. Una mica més de racionalitat en això, i també en moltes altres coses, ens fa molt de bé. Res d'enganys: no s'hi val a fer com si poguéssim viure eternament al mateix barri on hem nascut!
Si admetéssim la vida humana tal com és, temporal i finita, viuríem més bé, i la mort deixaria de ser un fantasma que ens empaita pertot arreu i la podríem viure amb pau com el que és: l'últim pas de la vida.
Sí, Eulàlia, el pas a la Vida, la de veritat, la que ens hem estat imaginant durant anys mentre feiem i desfeiem com si juguéssim amb les hores i els minuts... Quina curiositat per conèixer què ens aportarà l'altra vida tenint en compte com n'és de bonica aquesta que encara en gaudim! Mònica.
ResponElimina