Elogi de la personalitat

Enmig del gregarisme imperant, la personalitat com a tret distintiu de la manera de ser, de pensar i de fer de cadascú, pren tota la seva importància. Davant les diverses tiranies del present, es dibuixa com un article de primera necessitat.

Els psicòlegs diuen que la nostra llibertat com a persones és certament relativa, condicionada com està per molts factors de tota mena. Ja m'ho sembla. Però encara que estigui bastant condicionada, la meva pobra llibertat, bé val la pena que l'exerceixi, oi? A mi em sembla que no tinc per què entomar estoicament totes les "lleis" que s'imposen al carrer. Per què m'he de sotmetre a la tirania de la moda? Si, per exemple, resulta que aquesta temporada es porta sobretot el color verd, jo també haig d'anar com un enciam? Fins i tot a risc que alguns caiguin en l'esnobisme més tronat, val la pena que cadascú actuï ben lliurement, només faltaria!

Potser ens convindria fer servir una bona estona la nostra particular cadira de pensar per a fer-nos més conscients de les altres tiranies que intenten lligar-nos com un tall rodó. Què me'n dieu dels imperatius de la comunicació? I dels de la tecnologia? Hi ha una pressió molt estesa i molt poc contestada: tots hauríem de comprar tot allò que van fabricant. Qui ho diu, això? El sistema. Contra aquesta pressió no tenim millors armes que els bons criteris de la sobrietat plens de sentit comú: compraré el que necessiti o el que em convingui per alguna raó, no el que em digui la publicitat (que, no ho oblidem, està al servei del sistema).

La cadira de pensar també ens dirà com estem de llibertat; serà com fer una analítica completa de la personalitat de cadascú.