Elogi del silenci

Ens és necessari i convenient per a tot, per a entrar dins nostre, per a escoltar els altres com cal, per a treballar bé, per a fer-nos amics de nosaltres mateixos o, simplement, per a no perdre el senderi.

És un gran dèficit del nostre temps, el silenci. Aixeca molt d'entusiasme entre pocs, però grans multituds malviuen sense saber ni què és. Mentrestant, sorolls eixordadors i insistents, peroracions en ràdios o televisors que no s'escolta ningú, lamentables musicotes omnipresents, xerrameca superficial..., deterioren la nostra qualitat de vida d'una manera dissimulada però ben precisa.

Cultivar el silenci em sembla que és més una actitud que no pas una activitat. No es tracta ni tan sols d'aprendre a concentrar-se, tot i que aprendre'n ens aniria molt bé a tots plegats. És tendir a centrar-se en l'essencial. S'assemblaria una mica a apagar tots els llums de casa que no fem servir, a fer una sola cosa i fer-la ben feta, a dansar amb gràcia i sense perdre el compàs, a cuidar un jardinet quan no ens ve d'una hora, a fer una bona cassola de fricandó o a escriure una poesia...

Us convido a fer provatures que apuntin a cultivar el silenci. En aquesta matèria com en totes, per sort, la iniciativa pot ser nostra, si així ho decidim. No hi ha res que ens condemni a haver d'esperar que sigui una activitat majoritària per a posar-nos-hi. Parlant d'això se m'acut que algun dia potser escriuré un elogi de la personalitat.