Corrosius de la felicitat (3):
La rutina

Tot ho enferritja, la rutina, a la que badem. Ens pot ajudar una mica en les tasques repetitives com ara dutxar-se, fer el llit, etc., però en la resta de coses fa més nosa que servei.

Sort en tenim, dels hàbits, en la vida quotidiana, perquè ens eviten haver de ser creatius les vint-i-quatre hores del dia i això ens descansa mentalment i psíquicament, però la rutina és una cosa diferent dels hàbits. Si ens descuidem ens ho omple tot de pols. Quan fem les coses de rutina ja estem llestos: hem passat de viure a funcionar, i així és molt difícil ser feliç.

Aquesta pols de la rutina ens pot arribar també al cervell: llavors comencem a pensar i actuar com s'ha fet sempre, però no perquè ens sembli millor, sinó simplement per costum. Les decisions ja no brollen de la meva llibertat, sinó automàticament, de la rutina.

Quan veig que em passa això, i no és cada mil anys, sé que em cal despertar-me de nou, centrar-me i viure el present, aquest temps únic que m'és donat sempre en porcions, com els formatgets. Quan aconsegueixo fer-ho, revisc i tot torna a tenir gràcia.