Elogi de la solidaritat

Segurament, el problema més gran del món és la desigualtat. En tot: en possibilitats econòmiques i materials, en educació, en sanitat, en habitatge, en cultura... I davant d'això surt espontani compartir.

És una mena de transfusió de justícia, estimació i vida, la solidaritat, en què no sé qui surt més beneficiat, si el qui dóna o el qui rep. Molts anys vaig estar convençuda que el que hi guanyava era el destinatari, però ara gairebé estic segura que el que hi guanya és el qui comparteix. Quan som solidaris, quan compartim, afirmem la nostra identitat més profunda com a persones humanes, amb qualsevol acció concreta, per petita i senzilla que sigui.

Sense la solidaritat, el món seria una jungla inhabitable, plena de gent sense entranyes, sense sentiments ni humanitat. I al revés: gràcies a la solidaritat, fer-nos persones depèn únicament de nosaltres. No de les possibilitats de cadascú, ni de les circumstàncies, a les quals donen tanta importància els fabricants d'excuses.

Una persona humana és un ésser que veu el que hi ha i el que passa, i que sap respondre-hi amb el que té i, sobretot, amb el que és.