Es pot compartir amb gent de pensaments molt diferents, però, això sí, han de tenir (hem de tenir tots) bona fe, si no, tururut, la cosa pot acabar molt malament.
La bona fe és aquella qualitat indefinible que fa que puguis confiar en les persones que en tenen. És una bona intenció de fons que agraeixo, i de quina manera, que no falti en aquells amb qui em relaciono sovint. Tots podem tenir, i de fet tenim, errades, desencerts, equivocacions, fem pífies, nyaps i bunyols. Tots som humans i fallem. Però si tenim bona fe, totes les fallades que hàgim tingut no ens poden invalidar de cap manera.
És una qualitat de fons, una de les que més em plau trobar en els meus amics. I, al seu torn, ells també es complauen en la bona fe dels qui tenen a prop.
La llàstima és que no sembla prou apreciada en la nostra societat, la bona fe. A mi em sembla que no es té gaire en compte, que no se'n parla ni es valora prou. Què vol dir això? Que potser ja és hora de veure que és bo que faci amb responsabilitat el que m'agradaria veure fer majoritàriament en la societat. ¿O és que per ventura no puc fer més que seguir els passos dels altres?
La cadira de pensar us ajudarà a veure si hi toco o no, a consultar en la vostra experiència si la bona fe és un valor important en el patrimoni de cadascú o tot plegat és una dèria o un miratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada