divendres, 11 de novembre del 2016

Corrosius de la felicitat (6):
Critiquejar



Tots tenim un cert esperit crític, que hem de conservar i mantenir ben afinat, perquè és un instrument necessari a l'hora de prendre decisions. Però ja es comprèn que això de critiquejar és tota una altra cosa.



Podríem dir que tenim temporades especialment "crítiques", en què el nostre ego està tan esmolat que es veu amb cor de censurar-ho tot. Aleshores ens podem adonar que al llarg del dia malparlem de moltes coses i, encara pitjor, de moltes persones.

Probablement, moltes de les nostres crítiques són certes, però, què ens passa que necessitem passar-ho tot pel sedàs del "correcte-incorrecte"? Si m'instal·lo en el judici, això és senyal que no vaig gaire a l'hora.

Sigui com sigui, em serà bo entrenar-me a veure sobretot allò que està bé i a valorar-ho degudament. Al primer moment em pot semblar que no trobo res que estigui bé, però simplement és qüestió de posar-s'hi: les tres primeres coses em costaran més de veure que no pas totes les següents.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada