Corrosius de la felicitat (10):
Idees falses o tortes 
sobre la felicitat

Mantenir idees falses, tortes o parcials sobre la felicitat sense replantejar-les d'alguna manera és una garantia comprovada per a acabar enviant-la al botavant.

Com pot ser que en una qüestió tan important mantinguem idees tan poc objectives com la majoria de les que teníem quan érem petits? Oi que no ens atreviríem a sortir al carrer amb uns bombatxos a l'estil dels que portàvem de menuts? Doncs, per què continuem tenint i defensant idees infantils sobre el que ens cal per a ser feliços?

No és veritat que per a ser feliç calgui que tot sigui una bassa d'oli. No és veritat que per a ser feliç es necessiti que tot vagi bé: salut, calés, amor i èxit. No. No és veritat que calgui tenir les butxaques ben plenes per a ser feliç. No hi ha res, ni anar a la moda, ni tenir una casa de cine amb jardí, ni fer la volta al món, absolutament res, que ens pugui fer feliços des de fora.

I de les persones, podem dir el mateix, encara que soni molt poc romàntic. Allò de "espero que aquest xicot o aquesta noia em farà feliç" és fals, no perquè considerem aquest xicot o aquesta noia un autèntic desastre, sinó perquè ningú no em pot fer feliç. Només jo puc aprendre a ser feliç. Per sort, no depèn de ningú més que de mi.

Em sembla que el tema és prou crucial per a dedicar una bona estona a reflexionar-hi, ben asseguts a la cadira de pensar.