Qualitat molt estimable i valuosa, normalment va de bracet amb la sensatesa. Se centra en allò que és essencial i evita tots els excessos. Però això ho fa per seny, per intel·ligència, no per rigidesa.
No em sé estar de recomanar-vos de llegir en el diccionari la diferència entre sobrietat i austeritat... La sobrietat és rigorosa, però no encarcarada, sinó flexible. No té rigidesa ni severitat. La sobrietat es viu en les coses més senzilles, com ara menjar i vestir, en la manera de parlar, de gastar, de relacionar-se, de viure.
És font d'alegria, la sobrietat. Ens manté desperts, centrats, creatius. Em fa més persona, ajudant-me a portar-me bé amb mi, amb els que m'envolten, amb tothom. No perquè vagi contra mi, sinó precisament perquè va sempre a favor meu. Per això no permet que m'estimbi per mals camins ni que em faci mal fent qualsevol bestiesa. Em sosté en el bé, que és sempre camí de goig. I ho fa sense duresa, sense exigir-me sacrificis sobrehumans, sinó cercant amb suavitat la col·laboració de la meva intel·ligència. Si sé valorar la sobrietat, he trobat la millor aliada per a aprendre a viure de debò.
Fa una colla d'anys vaig llegir un llibre de Jon Sobrino en el qual feia una crida a treballar per estendre una nova cultura: la cultura de la sobrietat compartida. Manoi! Aquella era la proposta que podia orientar la meva disconformitat neguitosa davant la desigualtat, injustícia creixent en el nostre món.
Han passat molts anys, però no he trobat cap proposta millor que aquesta: estendre la nova cultura de la sobrietat compartida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada