Enganyar-se
Com li agrada, a una pila de gent, això d'enganyar-se! I que poquets són capaços de reconèixer-ho! Aquest és un dels molts casos en què el que fem i el que diem van cada un pel seu cantó...
En moltes coses de la vida quotidiana ens n'adonem: molts volen viure contents i enganyats, i amb un convenciment digne de millor causa trien aquest camí, sense amoïnar-se gaire d'esbrinar on els durà, exactament. El refranyer recull moltes dites que ens ho recorden: "Qui diu les veritats perd les amistats", per exemple.
La veritat és alliberadora. Com és que fa por a tants, doncs? Qui sap si s'han acostumat a les mitges veritats del sistema, o viuen en un entorn en què res no és el que sembla, o prefereixen blindar-se davant la realitat, amagant-la si cal darrere els seus somnis: "jo sóc meravellós i tot el que m'envolta va com una seda, i si no t'ho creus és que em vols mal"...
A mi em sembla un dels pitjors corrosius, aquest d'enganyar-me. Perquè, com s'arregla, això? Si se'm trastoca la percepció de la realitat, si prenc com una cosa danyosa allò que em pot alliberar de fantasmes i fer-me veure les coses tal com són, ja he begut oli.
Un bon exercici serà tornar a valorar de debò la veritat, encara que a vegades em cogui. Potser serà bo i tot, que em cogui una mica; així no tindré la pell tan prima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada