Elogi de la simplificació

Tots ens queixem que la vida és molt complicada, com si tota la complicació vingués només de fora, però en la vida personal, un àmbit en el qual no sembla que ens mani ningú, la simplificació no acaba de trobar el seu lloc.

Simplificar la nostra vida és una decisió alliberadora a l'abast de tothom. Sigui en l'àmbit que sigui, simplificar està a les nostres mans, depèn de cadascú. Si tot es pot complicar més i més, també i per la mateixa raó tot es pot fer d'una manera més simple i senzilla: els horaris, el mobiliari, el rebost i la manera de preparar i de servir els àpats, els armaris i el que hi guardem, els hàbits d'higiene, d'esbarjo, d'estalvi, la relació amb la família i els amics..., tot.

La tendència general és acumular. Acumular papers, roba, menjar, publicacions, tota mena de recanvis, eines per un si de cas, etc. Simplificar comporta un seguit d'operacions molt saludables: remoure-ho tot, adonar-me de la gran quantitat de pertinences que no faig servir gairebé mai i que en realitat no he de menester, seleccionar el que em quedo i el que em trec del damunt i, finalment, donar un nou destí a allò que no vull continuar conservant (regalar, reciclar, modificar, reutilitzar...).

Aquesta tria no es pot pas fer cada setmana, però és convenient no deixar-la indefinidament per a la setmana dels tres dijous. Potser em convindrà revisar i ajustar alguns dels hàbits que tinc, a veure si això m'afluixa alguna de les diverses cotilles invisibles amb què els humans acostumem a fer-nos la vida impossible, molt resignadament, això sí. Sé d'una persona que ha decidit extremar els controls al moment de rebre papers impresos de tota mena (paperera o carpeta) i així ha aconseguit eliminar revisions, simplificar molt els seus calaixos i prestatges, i sentir-se més ampla. En conec unes quantes que s'han atrevit a modificar el sistema de regals establert en la família i, evitant un estrès evitable, han millorat la seva qualitat de vida.

Una felicitació cordial a totes!