En totes les coses de la vida, com en els ingredients per a preparar qualsevol mena de menjar i en l'administració dels medicaments, la dosi és una qüestió molt i molt important.
La dosi és necessària en tots els aspectes. Mirem el descans: si no reposem prou, anem cansats, patim d'estrès, no estem d'humor per a res i fins i tot podem caure malalts; si descansem massa, ens emmandrim i quedem ensopits i engorronits. Amb el menjar passa el mateix: menjar massa ens fa anar carregats de quilos i alimentar-nos massa poc ens pot deixar sense forces, sense vitalitat, sense reserves. Fer feina és una activitat molt positiva, però treballar sense dosi ni mesura ens esgota i empobreix la nostra vida. A l'altre extrem, també lluny de la dosi adequada, hi ha la ganduleria, l'ociositat més estèril, l'endropiment, la nyonya vital que ens mata abans d'hora.
Necessitem la dosi equilibrada en tot: en la tasca en bé dels altres, en la lectura, en les distraccions, en tota mena d'activitats solidàries, formatives, de creació, lucratives, culturals, espirituals, esportives...
Fins i tot en el tracte amb els altres necessitem una certa dosi. Hi ha persones amb qui podem conviure, compartir unes vacances i moltes altres coses. N'hi ha d'altres amb qui necessitem posar una certa distància, i finalment, amb algunes només podrem suportar una relació d'un cop l'any, i millor encara si és de traspàs. Procurem no ser d'aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada