El bon humor tot ho millora: la percepció personal de la realitat, la convivència, la relació amb els altres, fins i tot la salut. Als seus antípodes, el mal humor genera problemes fins i tot allà on no n'hi havia cap.
El bon humor no vol pas dir burla, ni frivolitat, ni poca-solta. És lleugeresa en l'ànim, pirueta de la intel·ligència, espinguet inesperat que esquerda l'enterca closca del dramatisme, aquesta temptació permanent que ens empeny a prendre'ns-ho tot pel cantó que crema, amb uns aires marcadament teatrals. ¿Us heu fixat que hi ha persones que viuen amb la mateixa ampul·lositat i prosopopeia amb què interpretarien una òpera?
Amb un xic de bon humor, la vida no pesa tant. El bon humor no és mai monocromàtic, sinó que pot tenir una gran riquesa de formes i matisos: segons el moment pot ser tendre, sarcàstic, simplement còmic, dolç, surrealista, combatiu, agut, afable, crític i un llarg etcètera d'adjectius tan variats com els diversos prismes i moments de la mateixa vida.
Sovint ens prenem a nosaltres mateixos molt seriosament, massa seriosament. El bon humor ens permet relativitzar aquesta importància una mica excessiva que tendim normalment a concedir-nos.
Dues preguntes per a la cadira de pensar: com estic de bon humor?, i de dramatisme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada