Gestionar bé el passat

Per a viure satisfactòriament és molt important gestionar bé el passat. El passat és el que hem viscut i, si no el gestionem bé, se'ns torna una llosa feixuga que ens aixafa o que ens impedeix avançar a bon pas.

Del que ha passat en podem aprendre, i molt. És d'aquí que surt l'experiència. Aquesta hauria de ser la primera funció del passat: aprendre'n. I això no es fa sense reflexió. Però una reflexió ben neta tant d'excuses com de culpabilitzacions, tant si van contra altres com si van contra mi.

Si eludeixo de fer aquesta reflexió, sigui per mandra o per por, de moment em semblarà que m'he estalviat feina, però a la llarga em trobaré que, llastimosament, no aprenc res de res de tot el que vaig vivint. Subratllo que la mandra i la por, com sabeu molt bé per experiència, són dues sòcies que es volen ficar a tot arreu i fer-hi de les seves. Em sembla que no es desactiven precisament posant un vigilant a la porta, sinó actuant. Quan jo penso, decideixo i actuo, les dues sòcies queden anul·lades i ja no tenen res a fer.

Depèn de com gestioni el meu passat, el meu present serà d'una manera o d'una altra. Em convé prendre consciència de tot, tant de les coses positives com de les negatives. I aquí comencen les disjuntives: admetre la realitat o negar-la? Sentir-me responsable o culpable? Lamentar o agrair? Guardar ressentiment o disculpar?...

Quan sé mirar el passat amb comprensió i bonhomia, perquè tot és ocasió de créixer i madurar, és molt bon senyal. Vaig bé!