Això també és important per a viure d'una manera que ens sigui satisfactòria. Tots els humans vivim dins el marc de l'espai i del temps, tant si ens agrada com si no, per això tots avancem cap al futur, deixant enrere el passat ja viscut.
Algunes maneres de viure allò que tenim al davant són estranyes i ens espatllen aquest temps que anirà venint, ja abans que no ens arribi. Una de les maneres guerxes d'encarar el futur és fer-ho amb por. El temor ens pot esguerrar tot el que tenim al davant convertint-ho en una amenaça. I viure encongit sentint-se sempre amenaçat és una manera de viure ben galdosa.
A l'altre extrem hi tenim els somnis i les expectatives irreals, que és una altra manera d'espatllar l'avenir, molt romàntica, però igualment segura. "En el futur tot serà millor i anirà com una seda". Doncs, no. No ens enganyem. En el futur hi haurà de tot, tal com en el passat hi ha hagut coses de tots colors. L'únic que és indiscutible és que, si vivim a fons, cada dia anem aprenent una mica més a viure, a encaixar tot el que va venint amb més flexibilitat i encert.
Em sembla que la millor manera d'encarar el futur és viure amb un sa realisme, acceptant tot el que el temps ens pren i ens regala, i amb confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada