El diccionari diu que tirar de veta és no mirar prim en les despeses. No diu pas que sigui viure més bé. De cap manera! Però avui molta gent sembla que s'ho hagi cregut i s'hi aplica amb una tenacitat digna de millor causa.
El nostre planeta Terra va malament precisament per això: perquè una multitud incomptable dels qui hi habitem viu tirant de veta en tots els sentits. I ho fa per sistema, com si cadascú disposés d'un rebost il·limitat, una mena de bóta de Sant Ferriol, vaja. La seva vara de mesurar assenyala sempre "més que no caldria".
Evidentment, tothom viu com li sembla. Però jo trobo que és un despropòsit, això de viure tirant de veta sistemàticament. I no estic fent de cap manera l'elogi de la gasiveria. Em sembla molt més assenyat aprofitar per sistema, tant aplicant el terme a les coses materials (menjar, roba, paper, sabó...) com a les més abstractes (aprofitar el temps, aprofitar les experiències dels altres per a aprendre i créixer, per exemple). Aprofitar no té res a veure amb no permetre's una cosa bona ni amb ser garrepa. Es tracta de fer servir el que necessitem "tant com cal", però no pas més. Per què, doncs, en sentim parlar tan sovint com si fos un desmèrit, alguna cosa de la qual ens hàgim d'avergonyir?
Senyores i senyors, si alguna cosa és un desmèrit, ¿no és més aviat viure tirant de veta de tal manera que fins s'arribi a queixar llastimosament el planeta on vivim?
La meva cadira de pensar m'ajudarà a veure com estic i si podria estar més bé; no tirant de veta, sinó aprofitant més i millor en tots sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada