Viure el present amb atenció

De fet, el moment present és l'únic que tenim: el passat ja se'ns ha esfumat i el futur encara ha de venir. Viure el present amb tota l'atenció és l'única manera segura de construir un futur de qualitat.

Això de viure el present amb atenció és lògic i, teòricament, fàcil, però quan ens hi posem, ens adonem que no ho és pas tant com semblava. La pràctica ens fa saber que en general tenim un dèficit d'atenció bastant important. Depèn de qui té un dèficit mitjanet, però hi ha qui en té un de colossal.

I és una autèntica llàstima, perquè sense atenció no vivim autènticament; funcionem, vegetem, fem la viu-viu o alguna cosa que s'hi assembli, però a viure no hi arribem. Si volem aprendre a viure, estiguem contents perquè en el mateix problema hi trobem, feta i pastada, la solució. Com podem aprendre a viure el moment present amb atenció? Doncs vivint amb atenció el present. Sembla un joc de paraules, però no ho és.

Em costa? Vol dir que ho haig de practicar més que no ho practico. Vol dir que he de tornar a començar una vegada, una altra i mil vegades més. Que m'hi he d'aplicar més, perquè és molt probable que el meu dèficit d'atenció sigui bastant gran... No hi fa res. Jo, a la meva feina. ¿O és que m'havia pensat que adquirir bons hàbits era qüestió de màgia?

Som massa contorsionistes: amb els peus posats en el passat, les expectatives apuntalades en el futur i el cap migpartit entre el que ja hem viscut i el que ens espera, estem en perill constant de prendre mal. Val més que visquem el present amb atenció, havent après del passat tot el que ens podia ensenyar.