Que tinguem tots un bon any! 

 

Quan comencem el mes de gener ens desitgem els uns als altres un bon any.

Però, què és un bon any?

¿Allò que deien invariablement les felicitacions comercials:

"pròsper any nou" i prou?

Qui diu que plantejar-se això és perdre miserablement el temps? Em sembla ben bé que no és pas així: allò que considerem bo, allò que admirem i valorem, no solament ens influeix molt, sinó que acaba configurant-nos. Vet aquí el camí pel qual molts éssers humans teòricament dotats de raó arriben més o menys inadvertidament a l'estupidesa.

Molts coneguts meus, tan carregats de bones intencions com de romanticisme il·lusori, el que consideren un bon any és un any ple de llum i sense cap ombra, un any sense dificultats, conflictes ni problemes de cap mena... Més o menys ben traduït a l'actualitat, podríem dir: un any sense pandèmia, ni incertesa, ni crisi econòmica, ni restriccions de mobilitat ni de res —que no ens agraden gens, home!, les restriccions...—, un any en què tot ens vingui de cara i no ens hàgim de basquejar per a res... Per poc sensats que siguem direm: "Vinga, i què més? Que em toqui la rifa, potser?".

Nois, que parlem de la realitat i no d'un conte de fades! Ja es veu ben clar que això no és així —i podríem afegir-hi: per sort!—. Tots els anys són bons per al qui està disposat a viure'ls bé. Com? Per començar, acceptant la realitat tal com és, amb obertura, sentit comú, responsabilitat i bon humor. I aprofitant tota situació nova per a adaptar-nos, amb creativitat, aprenent a buscar alternatives a la vida rutinària. Que hi ha coses que ens costen? Doncs sempre podem fer com fan en la rehabilitació: practicar i practicar tot allò que ens és més difícil de fer. Procurant fer-ho així ara i a cada moment, estic ben convençuda que aconseguirem que aquest any o qualsevol altre sigui de debò un bon any.