Jo puc ajudar a construir 

un món just

Tota persona té molt més poder que no li sembla.

És un poder del qual normalment no som gairebé conscients; 

la prova és que si ens fessin una enquesta i ens preguntessin si tenim poder,

 la majoria de nosaltres, amb un posat molt modest, diríem que no.

La consciència del meu propi poder i la decisió personal d'exercir-lo, és un moment i un acte clau en la vida de tota persona. El gregarisme —mantenir-nos dintre el ramat— ens fa sentir especialment confortables i protegits, i tota decisió personal que ens destaqui, que ens faci sortir de l'escalforeta que dona la ramada, ens fa respecte a tots, fa por a molts i pànic declarat a més de quatre i de cinc. Per això dic que el fet de començar a ser conscient del poder que tinc i la decisió d'exercir-lo —que és una mena de despertar de la responsabilitat— és un moment clau en la vida. Quan ho faig sí que ja puc anar construint amb moltes altres persones aquest "altre món" possible i necessari! 

El camp de la relació amb els altres és immens, i és aquí on podem construir unes relacions netes, no interessades, impulsades per l'energia descomunal del desig de créixer i d'ajudar a créixer. Unes relacions horitzontals que no supeditin, sinó que ajudin cadascú a ser ell mateix i a treure tot el que té de bo a dintre seu. No fer accepció de persones està a la nostra mà, valorar-les totes, siguin com siguin, més que les coses —incloent-hi els calés—, establir relacions de respecte i de cordialitat, que de competència i de comparació a tot arreu en sobren. En definitiva, tractar els altres com voldríem ser tractats nosaltres.

I encara ens queda el camp il·limitat de les accions que no tenen nom ni rang: ser lliures i obrar segons el propi pensament i d'acord amb la meva rectitud, no seguint les receptes d'un partit, del sistema o d'un segment determinat de la societat. Fer el que hem de fer sentint-ho, amb ganes i amb goig, que amb cara de prunes agres no es pot fer res de bo. Mantenir-se atent a la realitat de cada dia, esquivant somnolències, distraccions com a estat permanent, frivolitats sense solta ni volta, i també aquella seriositat aclaparadora que resseca fins a dissecar... I una mica d'alegria, si us plau, que ajudar a construir un món més just, humà i fraternal és una cosa fantàstica!